Publicació de la Facultat de Comunicació Blanquerna | URL
L’Índia és un dels països més pobres i amb més desigualtats del planeta. Hi ha uns 500 milions de nens, molts són obligats a treballar des dels 4 anys o fins i tot abans, en mans de xarxes d’explotació infantil. La majoria no pot menjar cada dia i han de lluitar a cor obert al carrer, nit rere nit, per sobreviure. És per això que sempre s’ajunten en petits grups i s’organitzen per buscar un subsidi entre tots. Són extremadament llestos, independents i espavilats, i els indrets turístics són el principal lloc on buscar una mica de sort. Tot i les inhumanes condicions en què viuen, sempre tenen un somriure als llavis. I als ulls. Qualsevol objecte els fa feliços: caramels, llapis... Els encanta veure les fotografies que els fan els turistes i es queden meravellats quan descobreixen les seves petites figures a la pantalla d’una càmera. Desconeixen què és la desconfiança i sempre busquen l’empatia. Malgrat la tristesa que genera el fet d’observar-los enmig d’aquelles condisions, és impossible que no aconsegueixin l’afecte dels vianants.