Tema del mes

El motiu principal que exposen els joves d’avui per explicar per què mantenen la seva primera relació sexual és precisament que aquesta és la primera, és a dir, que, amb aquest contacte, perden la virginitat. Per sempre més. O sigui, passen les generacions i els nois accedeixen a més informació sobre l’amor i el sexe però, si fa no fa, segueixen tenint les mateixes prioritats que els seus pares i avis: com més aviat ho facin, millor. No obstant, per tots els canvis socials i culturals que s’han anat succeint al llarg del temps, ara per ara no està clar quina és l’edat idònia per iniciar-se en aquest aspecte. I encara menys quan comença a ser massa tard.
Les dades indiquen que els joves del present solen tenir la seva primera relació sexual completa entre els 14 i els 18 anys. Per tant, aquestes serien les dues barreres psicològiques que determinarien quan una persona és molt precoç en aquest terreny i quan, als ulls dels seus amics i companys, gairebé ha de sentir “vergonya” per mantenir-se verge. En qualsevol cas, com també passava fa anys, en determinats cerceles, continuen estant més ben vistos aquells que deixen enrere la virginitat als 13 que no pas aquells que ho fan als 20. En aquest context, la frase “L’edat és el de menys, l’important és si de debò et sents preparat” sona a tòpic, fins i tot, a pretext. Experts, pares i joves reconeixen que, a la hora de la veritat, la cosa canvia.
La preocupació per consumar la primera relació sexual durant l’adolescència es troba arreu del món occidental. En Fred, un jove francès de 25 anys que va perdre la virginitat als 19, se’n riu i se n’avergonyeix en confessar-ho. “Per a mi, va ser un moment estrany, i em va aportar l’única satisfacció d’haver-ho provat per fi. La societat t’obliga a fer-ho d’hora i jo vaig sentir que ho feia molt tard”, aclareix. A diferència d’en Fred, l’Esther, una noia catalana de 22 anys, va viure la seva primera vegada amb la seva parella d’aleshores quan encara era menor d’edat, ja que en tenia 17. No va pensar tant en aquesta mena d’imposició social de la qual parla en Fred, com en el fet que, segons ella, “sentia que havia arribat el moment”.
Tots dos són joves europeus amb un nivell sociocultural similar, i coincideixen a assegurar que mai han tingut cap conversa amb els seus pares al respecte. Però, mentre que ell reconeix que el primer cop li va comportar la satisfacció personal d’haver experimentat aquesta nova sensació, ella destaca que, la pèrdua de la virginitat, li va aportar, “sobretot, confiança en si mateixa”. Dos punts de vista diferents a partir d’una situació (social, cultural i econòmica) força semblant. Sigui com sigui, en Fred i l’Esther sí que es posen d’acord a l’hora de parlar dels records d’aquell moment, de la relació nul·la que mantenen en el present amb aquella persona amb la qual es van decidir a donar aquest pas, de l’educació sexual que havien rebut prèviament i de l’evolució creixent dels seus coneixements en la matèria.
Fa anys, quan la generació de persones que ara tenen una edat mitjana es trobava en aquest punt, tot era diferent, especialment per les marcades diferències d’hàbits i costums entre països. Els records d’una dona espanyola de 53 anys i els d’un cubà de 49 així ho demostren. La Manoli és una andalusa que no va perdre la virginitat fins que va arribar la nit de núpcies, als 21 anys. L’Armando, en canvi, ho va fer als 16, amb una noia del seu barri durant una festa. Quan l’Armando era adolescent, al seu país es vivia amb una llibertat sexual que a l’Espanya del Franquisme (quan la Manoli en tenia 21) era impensable. De fet, aquí estava mal vist parlar de relacions sexuals sense amor o al marge de crear una família.
El que no canvia és la curiositat que s’experimenta abans de consumar la primera relació completa. Com els dos joves d’avui, l’Armando i la Manoli admeten que també s’interrogaven sobre què se sentiria en aquell instant. L’impuls que va sentir l’home cubà “a causa de l’alcohol i l’alegria d’una festa boja” el va dur a tenir la seva primera relació sexual sense pensar-ho, amb una persona que no coneixia de res i de la qual no sap què se n’ha fet. La Manoli ho va planificar tot amb el seu marit. “En Juan —el seu espòs— va estar parlant amb mi i em va tranquil·litzar abans de fer res. Volia que sabés que arribaríem fins el punt que jo volgués. Però ell també estava molt nerviós”, revela.

Les pors antigues
Les pors relacionades amb la sexualitat s’incrementen tal com es retrocedeix en el temps. Una parella catalana de 66 anys serveix, de nou, per entendre millor aquesta sitaució. “Fins que no ens vam casar, no podíem, ni tan sols, donar-nos la mà en public”, apunta en Cesáreo. Llavors, fins i tot es deia que si una dona “deixava una seva relació sense arribar a casar-se, es quedaria sola per sempre. Cap home s’hi volia apropar”, subratlla la Beatriz.
De totes maneres, aquesta parella té la mateixa opinió que la Manoli i l’Armando a l’hora d’assenyalar que la confiança que tenen els seus fills amb ells és molt superior a la que tenien ells amb els seus pares. Per això, afegeixen tots quatre, no tenen problemes si cal parlar de sexualitat. En Fred i l’Esther afirmaven que no en parlaven amb els pares, però, en aquest fet, no hi ha cap contradicció, ja que, alhora que les velles generacions expressen el seu interès per mantenir una relació oberta amb els fills, també reconeixen que se senten inferiors a ells pel que fa a coneixements sexuals. De manera inconscient o per reacció, els pares i avis d’avui manifesten la seva voluntat de no ofegar els seus fills amb tabús sobre el sexe, com ja fa dècades els va passar a ells mateixos. No obstant, de la mateixa forma, els fills s’adonen que ells ja en saben molt més del que els pares els hi poden explicar. O, si més no, això es pensen.