• Qui som
• | Hemeroteca
• | Contacte
• | Publicitat
• | Altres mitjans

“Nosaltres fem les seves cançons, agafem les seves lletres, però amb un estil personal”

Se’ls coneix ja com els Beatles llatinoamericans, i són una formació de nois instal·lats en la vintena liderats per Rodrigo Castiñeira, als teclats, i el seu germà Gonzalo, al baix i amb una potent veu. Els acompanyen Facundo de Resa, a la guitarra, i Esteban Giordano, a la bateria. Es fan dir The Greets (Les Salutacions), provenen de la Còrdova argentina i homenatgen a la seva manera el quartet de Liverpool a través de noves versions de les seves cançons més famoses. Ara porten uns mesos de vacances a Barcelona.
—Beatles o Stones?
—Ens agraden tant els uns com els altres. Però, d’alguna manera, els Beatles eren la banda que unificava criteris.
—Quan va començar aquesta història?
—L’any 2001 va arrencar la primera formació de la banda en pubs, boliches, bars, festes privades... De la nostra ciutat natal, vam passar a recórrer el país.
—Hi va haver un concurs que va ser determinant, oi?
—Sí, vam guanyar un premi a Liverpool durant el que s’anomena “la setmana Beatle”, gràcies al qual vam poder tocar en diversos escenaris de la ciutat, festivals multitudinaris i fins i tot a bord d’un ferri. I resulta que vam ser considerats “la millor banda Beatle de Llatinoamèrica”. Després, va venir Madrid i l’illa d’Eïvissa. La nostra idea és poder tocar en algun escenari de Barcelona aquest 2010 i gaudir d’una ciutat que ens encanta i on hi tenim arrels familiars.
—És molt complicat treballar de músic avui?
—Nosaltres fem música, però tenim feines a banda per poder menjar, tot i que ens encantaria poder viure de la música en un futur, en la mesura del possible no massa llunyà.
—I per això es necessita suor, llàgrimes i molta sort...
—És clar, i de moment creiem que anem per bon camí. Esperem que se’ns puguin concretar totes les possibilitats amb The Greets.
—Com es veu Barcelona amb ulls argentins?
—Barcelona és com la ciutat perfecta en l’aspecte cultural. Hi ha moltes mogudes en tots els àmbits, es respira aire multidisciplinar, també en la música. Aquí, l’art s’aprecia en tota la seva esplendor. Es valoren molt més les idees. Hem vist que tant les institucions com el públic donen suport als músics. Aquí hi posen menys traves...
—Per exemple?
—Doncs vam poder comprovar com de bé funcionen unes festes municipals com les de la Mercè, en les quals van poder participar sense problemes molts grups d’arreu del món.
—Però hi ha poques dates tan excepcionals com la Mercè a la ciutat de Barcelona. Aquí hi ha molts locals de música en viu que estan desapareixent.
—Mai no hi hauran tants problemes com al nostre país, ho assegurem.
—Quines són les seves influències?
—De fet, escoltem de tot: Queen, Pink Floyd, Fito Páez... Ens agrada la música clàssica, la música de ball, la música americana i l’africana. Nosaltres mai no hem volgut imitar els Beatles i prou, sempre li donem una nova mirada, una estètica pròpia.
—Quin futur té la banda?
—Seria fantàstic poder venir a tocar un altre cop aquí i conèixer molta més gent. Estem enamorats d’Europa.

• Recomana a un amic
• | Afegir a Favorits