• Qui som
• | Hemeroteca
• | Contacte
• | Publicitat
• | Altres mitjans

“No veig l’Alemanya de Beckenbauer o Holanda negant-se a venir a jugar contra Catalunya”

Pere Gratacós (1958) va deixar la banqueta de la selecció catalana de futbol aquest passat juny després de tres anys al capdavant. També treballava amb les categories inferiors, era el director del Comitè Tècnic d’Entrenadors i va donar a conèixer el “model català” a l’estranger. Amb l’entrada del nou president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Casals, no va renovar, i el novembre passat l’organisme va presentar a l’holandès Johan Cruyff com el seu successor amb l’objectiu de fer més mediàtica la selecció. L’entrenador empordanès no amaga que li hauria agradat continuar si la situació de la selecció fos diferent. Ara, capta talents arreu del món a través del projecte Football Dreams i el proper any podria tornar al Barça de la mà de Sandro Rosell, que l’ha inclòs a la seva candidatura per les eleccions blaugranes del 2010. Tot va començar fa quatre anys, però encara ara la selecció catalana només juga un cop l’any.
—El model del partit de Nadal està exhaurit. El salt de qualitat hagués estat jugar en dates FIFA i un torneig competitiu com una Copa de les Nacions.
—Amb el canvi de president no va renovar el contracte. Creia en la seva continuïtat?
—No era possible continuar. Des del maig estic involucrat en Football Dreams i no em permetia fer les dues coses. Estic mig mes fora de casa. M’hagués fet gràcia continuar si s’hagués canviat el sistema d’aquests partits.
—Quin va ser el partit més emotiu?
—El debut davant Paraguai al Camp Nou i els dos contra Euskadi, quan vam cantar Els Segadors a La Catedral.
—Va portar el nom de Catalunya a l’exterior. Quina era la finalitat?
—Vam fer uns xerrades a Finlàndia i al Quebec per donar a conèixer el model català. Ells veuen que Barça i Espanyol són dos dels club més importants d’Espanya i busquen un model similar.
—Com valora l’entrada del seu successor, l’holandès Johan Cruyff?
—Fins que no hi hagi un canvi polític no n’hi haurà un d’esportiu. Ara bé, si es vol vendre el nom de Catalunya arreu del món és la persona ideal per fer marqueting i posar el país a l’aparador. És un plus afegit de prestigi. No veig l’Alemanya de Beckenbauer o Holanda negant-se a venir a jugar. Amb Platini el president de la UEFA, són molt amics
—A escala mediàtica està tenint ressò, però no parla la llengua...
—Tothom sap que Cruyff no és català, no parla la llengua ni en vol parlar.
—El seu nomenament no és una falta de respecte per la resta d’entrenadors catalans?
—És la filosofia de la Federació Catalana: vendre partits i quan més lluny s’arribi millor. Hagués preferit un entrenador català, n’hi ha de molt vàlids.
—Ara té un nou repte amb clau blaugrana, oi?
—Sí, formaré part de la candidatura de Sandro Rosell. Ens coneixem d’anys enrere, jo vaig plegar del Barça B dos anys després que ell marxés del club. Fins ara col·laboràvem esporàdicament i hi ha confiança mútua. Entraria a l’estructura tècnica.
—Quines són les credencials de la seva candidatura per guanyar?
—No es tracta de credencials. Esportivament està clar quin és el model d’en Sandro i el de tots els candidats. No el canviarem perquè funciona, només l’intentarem potenciar.
—Vostè havia dirigit el filial blaugrana (2003-05). Es veu com a entrenador del primer equip?
—Això segur que no, se seguirà apostant per Pep Guardiola, sens dubte. El que volem és gestionar el club d’una manera diferent al personalisme de l’actual junta com a treball d’equip.
—Al Barça es retrobaria amb Messi. Va ser un dels responsables de la seva eclosió...
—Sí, però és un treball col·lectiu, no només d’una persona. Ni Laporta ni la junta l’han descobert, sinó el que el va portar. El pes important va ser el dels entrenadors de formació.
—Però vostè es podria penjar la medalla...
—He estat el seu últim entrenador abans que pugés al primer equip. Va explotar al filial quan tenia 16 anys i el van ascendir.
—Potser per aquest descobriment ara es dedica a buscar nous talents?
—Estic treballant per captar joves talents a Àfrica, Àsia i Amèrica. Es tracta del projecte Football Dreams, el centre de formació més gran del món, que està a Doha, al Qatar. Cada projecte dura un mes, es fa una selecció de milers de nens de 13 anys de cada país en qüestió i al final n’escollim tres. Llavors reben una formació acadèmica i esportiva allà al Qatar durant dos anys i juguen contra els millors clubs del món. El mercat africà ja no és el futur, sinó el present.

• Recomana a un amic
• | Afegir a Favorits